Al cim més alt dels Pirineus

Diferents punts de l'ascensió de l'Aneto

El cim més alt dels Pirineus és l’Aneto amb 3.403 metres d’alçada; és també la segona muntanya més alta de la península ibèrica.  Així que ara que s’apropa el bon temps, per a tots aquells qui us agradin les excursions d’alta muntanya aquest pot ser un gran repte!

Per fer aquesta ascensió calen com a mínim dos dies. El primer el dedicarem a arribar fins a la zona i fer el primer tram del recorregut i el segon a fer el cim i tornar. Per arribar-hi ens cal anar fins al poble aragonès de Benasc. A partir d’allà agafarem un camí que ens portarà a deixar el nostre cotxe l’aparcament del Parc Natural del Posets-Maladeta. Allí un autobús del parc ens portarà dins a l’interior del parc on iniciarem la nostra ruta. Aproximadament en 45 minuts haurem arribat al refugi guardat de la Renclusa.

Hem de decidir prèviament si restem el que ens queda de dia i passem la nit en el confortable refugi o si bé decidim seguir avançant i fer nit al ras més amunt (està prohibit fer acampada amb tenda). Si decidim seguir endavant i dormir sota un cel ben estrellat, hem de tenir en compte que el límit està allà on s’acaba el prat alpí, més enllà tot és roca i glaç.

Gracera de l'Aneto amb el Portillón Superior de fons

Seguirem remuntant la vall i posteriorment trencarem cap a l’esquerra per anar cap al Portillón Superior, un estret pas en mig de la serralada. Quan hi haguem pujat, ens tocarà baixar una mica per l’altra banda d’aquest. A partir d’allà el camí cada vegada es farà més pedregós fins a arribar a estar format per grans blocs de pedra. Aquí hi haurà trams en que fins i tot a l’estiu estareu passant per sobre de neu. No tingueu pressa per posar-vos els grampons, sinó amb l’alternança amb els punts rocosos us en fareu un tip de posar-los i treure’ls. Quan comenci la glacera serà del tot evident.

Un cop comenci la glacera procureu seguir el camí trepitjat que hi sol deixar la gent que ja hi ha anar passant, facilita el caminar més ferm i evita perdre’s. També ens serà d’ajuda si com quan hi vaig pujar-hi jo hi ha una mica de boira. Un cop travessada la glacera pujarem al pic en un trajecte molt curt, encara amb neu.

Pas de Mahoma i Creu al cim

Finalment, per arribar fins al punt on es troba la marca geodèsica i la creu ens caldrà superar el Pas de Mahoma.  Aquest consisteix en un pas estret i rocós amb un gran pendent a banda i banda, que ens caldrà passar grimpant (ajudant-nos de les mans per als neòfits). Realment aquest punt és el que ens acabarà de donar tota l’adrenalina i satisfacció d’haver aconseguit fer el cim.

Si ens hem llevat a trenc d’alba (sobre les 6 de la matinada) arribarem al cim a les dotze del migdia. A partir d’aquí només ens caldrà fer-nos les quatre fotos de record i tornar cap a casa tot desfent el camí previ.

Per anar-hi cal tenir en compte alguns aspectes molt importants per fer el cim còmodament i amb seguretat. Cal portar molta roba d’abric (anorac i jersei polar) ja que fins i tot al mes d’Agost hi pot fer bastant fred, per travessar la glacera cal dur un piolet i grampons (una sola amb punxes per no lliscar pel pendent glaçat) que es poden llogar per un mòdic preu a l’últim poble abans d’arribar. Hi ha grups que fins i tot porten una corda per ajudar-se a passar el Pas de Mahoma, però no és del tot necessari ja que agafant-nos bé a les roques és suficient. No hem d’oblidar mai de comprovar fins a últim moment la previsió meteorològica ja que al cim el temps pot canviar molt ràpidament.